Definició i orige de l’autoestima

AUTOESTIMA

DEFINICIÓ D L’AUTOESTIMA

L’autoestima és la percepció emocional que tenim de nosaltres mateixos, com el seu propi nom indica l’autoestima (estima a nosaltres). Encara que també estaria implicada la imatge que els altres tenen de nosaltres i la nostra imatge ideal.

A pesar de la seua gran importància l’Autoestima és un concepte desconegut per la majoria de la societat, del que no sempre tenim consciència.

Preguntes que hem de fer-nos:

  • Qui sóc?, de què sóc capaç?, Quins són els meus èxits i fracassos, quines coses faig bé i en què sóc un desastre?, Com em veuen els altres?
  • Meresc la simpatia i afecte dels altres, o dubte sovint sobre açò?, Són els meus actes acords als meus desitjos i opinions?, hi ha diferència entre el que voldria ser i el que sóc?
  • Quan em vaig sentir per última vegada decebut de mi mateix?, i orgullós?

L’autoestima es troba dividida en àrees, que conformen l’autoestima global. A vegades el que només una àrea es trobe deteriorada pot afectar la nostra autoestima total.

  • Àrea física
    • M’agrada la meua altura, el meu pes, la meua cara, les meues cames?, quina part del meu cos m’agrada més o quin deteste?, em cuide?, evite mirar-me als espills?, faig exercici, m’alimente correctament?, sé traure bon partit al meu cos, vist bé, sé arreglar-me?
  • Àrea social
    • Em desenvolupe bé socialment?, Tinc bons amics?, sovint la gent s’aprofita de mi?, sé parlar en públic?, m’avergonyeix parlar amb estranys?, em riu sovint?, consideren els meus amics que sóc simpàtic?
  • Àrea laboral-acadèmica
    • Sóc bo en el meu treball?, estic fent el que m’agrada?, sóc intel·ligent?, els meus companys de treball tenen bona opinió de mi?, sóc massa perfeccionista?, tinc nivell cultural?, sent curiositat pel món?, Quan no sé alguna cosa  pregunte?, sóc creatiu?
  • Àrea afectiu-familiar
    • Sóc afectuós?, sóc bona persona?, sóc bon pare/mare?, sóc bon fill/germà?, sóc generós?, sóc detallista?

ORIGE DE L’AUTOESTIMA

L’autoestima es forja durant la infància en la relació amb els nostres pares, germans, amics o professors.

Fins als 8 anys no tenim consciència global de nosaltres mateixos, som capaços de definir-nos i descriure els nostres estats emocionals, encara que inclús abans podem començar a trobar trets que es podria anomenar “autoestima incipient” basant-se en els èxits i fracassos que cometem.

Els cinc camps més importants en la construcció de l’autoestima en xiquets i adolescents són:

  • Aspecte físic
  • Competències atlètiques
  • Popularitat entre iguals
  • La imatge que done als adults
  • L’èxit escolar

El xiquet s’alimenta de l’amor que rep dels seus pares, no basta només amb la intenció, este amor ha d’anar acompanyat de gestos i actes concrets. Però l’amor no és suficient, ha d’anar acompanyat de l’educació, hem de donar al xiquet les estratègies necessàries per a augmentar la seua autoestima.

FUENTE:  

Guía Fibromialgia: Talleres Psicológicos.  (Alejandra Martín Fernandez. Psicóloga de Avafi)

TRADUCCIÓN  A VALENCIANO (original castellano en la GUÍA citada) : Karmeta

Por Admin